Diu la llegenda que cada cop que algú compra un bric de caldo Aneto mor un dissenyador. Aquesta marca de brou, fabricada a Artés, a la comarca del Bages, és una de les més cares que es poden trobar als supermercats i presumeix d’utilitzar només ingredients “frescos i naturals” de primera qualitat. Tot i així, si un estudiant de primer de l’Escola Massana fes un disseny com el que trobem en els envasos d’aquest caldo, l’expulsarien del centre sense contemplacions.

Però si l’estètica no és el punt fort de la marca, sí que ho és la seva eficàcia comunicativa, que cuiden fins a l’últim detall.

Totes les varietats dels productes que comercialitza Aneto tenen les mateixes característiques gràfiques. El fons és una trama de quadres, que varia de color segons el tipus de caldo (groc per al de pollastre, verd per al de verdures, blau per al de peix, marró per al de pernil…), i que recorda les estovalles que tenia la nostra àvia, amb l’estil dels mocadors de fer farcells. A la cara frontal, un dibuix amb estètica naïf identifica el tipus de caldo: un pollastre, unes verdures (ceba, porro, pastanaga i api), un peix, un pernil… I, per si queda algun dubte, a sota de la il·lustració surt el nom del caldo escrit en lletres.

Després de l’infart…

Els textos i les gràfiques de cada producte tenen un únic color, i la lletra que utilitza és –oh, horror!– Comic Sans, que, després de l’infart de miocardi, és la principal causa de mort entre els dissenyadors.

Aquesta font la va crear l’any 1995 el dissenyador Vincent Connare, inspirant-se en les tipografies que es feien servir als còmics, per fer més amigable una aplicació d’ajuda de Microsoft. A contracor, Connare va veure com la companyia de Bill Gates incloïa aquesta tipografia dins les lletres estàndard de Windows 95.

A partir d’aquell moment, es va generalitzar el seu ús i la lletra va començar a aparèixer pertot: en portades de llibres, en cartells, en nadales, en signatures de correu electrònic, en presentacions de PowerPoint (la més famosa, la que va fer el CERN per anunciar el descobriment del bosó de Higgs, l’any 2011) i, fins i tot, en cartes d’acomiadament (potser amb la intenció de fer menys dura la notícia).

Les crítiques a aquesta tipografia van aparèixer aviat. L’any 1999, els dissenyadors Dace i Holly Combs van crear el moviment Ban Comic Sans, emprenyats després que els demanessin de fer servir aquesta tipografia en una exposició per a un museu infantil, i l’any 2005, el Nou Partit Demòcrata del Canadà (NDP) va incloure una clàusula satírica en una proposta de llei al Parlament per prohibir el seu ús. Fins i tot, una de les activitats que fan els estudiants del Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona (BAU) és proposar un redisseny de l’envàs d’Aneto.

Natural, natural

A banda del disseny, els envasos d’Aneto fan servir altres recursos comunicatius poc convencionals. Per exemple, la repetició de l’adjectiu “natural”, que apareix nou vegades –onze si es compta el nom oficial de l’empresa fabricant, que és Aneto Natural SLU– : en el text “caldo natural”, després del nom de la marca, entre guions, i, en plural, en el text “solo ingredientes frescos y naturales”–, que apareix a la cara frontal i al lateral on es llisten els ingredients. En algunes versions, a la part posterior del bric també apareix en forma d’adverbi (“naturalment”), que tant pot voler dir, un altre cop, que el producte ha estat fet amb ingredients naturals com el fet que escollir aquesta marca és l’opció més òbvia.

A diferència d’altres productes d’alimentació en què els ingredients són pràcticament illegibles de tan petita que és la font que utilitzen, a l’envàs dels caldos Aneto ocupen gairebé tot un lateral. De fet, més que la composició d’un producte alimentari, sembla la llista d’ingredients que trobaríem a la recepta d’un llibre de cuina per preparar un litre de caldo. En el cas del brou de pollastre, són “1 litre d’aigua, ¼ de pollastre fresc de corral, ½ ceba, 1 pastanaga, ¼ de porro, 2 fulles de col, 1 branca d’api i sal marina”.

Crida l’atenció l’èmfasi que fan en el fet que els ingredients són per fer un litre de brou –“Cocinamos 1 litro de caldo solo con ingredientes Frescos y Naturales” (sic). Et pots imaginar una iaia a la cuina de casa seva remenant aquests ingredients en una olla i com, després d’hores fent xup-xup, extreu amb cura, cullerot a cullerot, el caldo que cap en el bric que compres al supermercat.

Contràriament al que pugui semblar, tots els continguts, tant gràfics com textuals, que apareixen als envasos d’Aneto estan molt ben pensats i serveixen per transmetre la idea que el caldo que hi ha a dins és el que et preparava la teva àvia quan eres petit. Fins i tot, te la imagines dissenyant ella mateixa els envasos, amb els retoladors a la mà.

Potser si Andy Warhol hagués pintat brics de caldo Aneto en comptes de llaunes de sopa Campbell, els dissenyadors posarien la marca catalana com a exemple de bon disseny… malgrat la Comic Sans.