Si un dia no sabeu quina pel·lícula veure us recomano “The quiet girl”. És una història curta, senzilla i una mica lacrimògena, perfecta per canalitzar el mal humor dels diumenges a la tarda. Al film, el pare adoptiu de la protagonista li dona un consell de vida que és vital en el món de la comunicació: “Moltes persones deixen passar l’oportunitat de callar i perden molt per culpa d’això”.

De vegades, en comunicació, retenir algunes informacions pot ser igual de poderós, si no més, que compartir-la immediatament. Quan retenen certa informació, les empreses poden controlar millor la narrativa que desitgen transmetre. Això els permet donar forma a la seva percepció pública i abordar qualsevol possible controvèrsia o preocupació abans que es converteixi en un problema important.

En algunes situacions, divulgar tota la informació de seguida pot exacerbar la situació i augmentar la confusió. En canvi, si es gestiona amb cura allò que es comunica i quan es comunica, les empreses poden mitigar els danys i treballar per resoldre la situació de manera efectiva. No comunicar-ho tot de seguida brinda a les empreses l’oportunitat de reflexionar i avaluar la informació abans de compartir-la. Això pot ser especialment important en situacions complexes o delicades, com ara les crisis, en què és crucial prendre decisions informades.

A més, mantenir certa informació en reserva pot mantenir l’interès i la curiositat del públic a llarg termini. Aquesta pràctica pot ser beneficiosa per mantenir la rellevància de l’empresa i els seus productes o serveis en un mercat saturat i en constant canvi.

L’estratègia del silenci en la comunicació corporativa pot arribar a ser una eina poderosa per construir expectativa, controlar la narrativa, gestionar crisis, prendre decisions informades i mantenir l’interès del públic. Això sí, cal saber quina informació ens reservem i quan convé comunicar-la perquè, si no ho fem bé, ens podem picar els dits.

En retòrica, el silenci té molt de pes. Serveix per transmetre reflexivitat, per emfatitzar el que s’acaba de dir o el que es dirà a continuació.

El silenci es un senyal, com la calma abans de la tempesta i genera expectació com els segons de silenci entre el castell de focs i la traca final. Gestionat de manera adequada quedar-se en silenci pot ser una eina molt poderosa que doni una dimensió extra a l’acció de comunicació que portem a terme.

Saber quan comunicar i quan retenir informació permet a les empreses reforçar la seva posició en el mercat i cultivar relacions sòlides amb les seves audiències. El silenci és un recurs però molt poques vegades una estratègia. Una empresa pot adoptar com a estratègia no fer soroll i comunicar poc i de manera controlada. Ser hermètic és una estratègia vàlida però el seu silenci només tindrà valor si la informació que divulga és positiva per a la seva imatge.