En només una dècada, les xarxes socials han esdevingut:

• Una eina de comunicació indispensable per a la humanitat.
• L’únic canal d’informació (l’única finestra al món) per a força gent.
• Un poder polític i comercial superior al de molts governs i empreses.
• Un espai d’interacció on milions de persones hi passen hores cada dia (en nombrosos casos, és el seu únic espai d’interacció social).

Però les xarxes socials són també un cau de manipuladors capaços d’actuar sense cap escrúpol ètic, fins al punt que la recent elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units es vincula a la capacitat del seu equip d’intoxicar les xarxes socials amb mentides de tota mena. La falta d’educació (en el sentit de “coneixement”) dels usuaris va multiplicar els likes d’aquestes notícies falses, fent-les alhora més rellevants. La importància adquirida combinada amb els algoritmes de les webs -que et seleccionen la informació en funció del teu perfil d’internauta- han acabat per convertir en monstruosa la manipulació.
Tot això ha motivat la reacció de Facebook. Mark Zuckerberg ha anunciat mesures al respecte. Però el dany ja està fet: haurem d’aguantar la “presidència mundial” d’un masclista i racista que menysprea la veritat. Zuckerberg podia haver actuat molt abans. Quin interés tenia a no fer-ho? És que potser  s’estava fent escandalosament i il·lícitament ric? Aquest perill ja l’advertia Eli Pariser en una data tan llunyana -en termes digitals- com el 2011: