Les xarxes socials ja s’han demostrat excel·lents canals de comunicació per dirigir-nos a certs públics o per assolir certs objectius, però el seu ús no pot ser estàndard. No és el mateix comunicar unes rebaixes d’una sabateria, que un projecte científic. I d’aquest últim àmbit és del que parlarem avui.

La comunicació científica és una part molt important de la recerca, ja que cal donar-hi visibilitat, traslladar els resultats a la ciutadania i posar en valor la tasca dels investigadors i investigadores. I en el procés de comunicar un projecte de recerca les xarxes socials tenen un paper clau! I no ho dic jo, ho diu la Comissió Europea!

La Comissió va elaborar inclús una guia sobre com fer servir les xarxes socials en la comunicació de projectes d’investigació. I quins usos poden tenir les xarxes socials en aquest context? Doncs segons l’esmentada guia, els següents:

• Gestionar la reputació i influir en els debats sobre ciència i innovació amb un públic més ampli
• Construir xarxes per trobar nous socis d’investigació i possibles estudiants graduats, accedint a coneixements addicionals de tot arreu el món
• Treballs informals de revisió prèvia en curs, consensos sobre o comentaris sobre la feina
• Trobar finançament alternatiu
• Cercar voluntaris o col·laboradors

Per a la comunicació dels projectes de recerca europeus es contempla l’ús de diferents xarxes socials (Facebook, Linkedin, Instagram…), però la prioritària és Twitter. Investigadors i investigadores, ja l’esteu fent servir?