Abans teniem suficient amb saber lluïr be l’uniforme, ara som actors, li diu un vell i preocupat Jordi Vè al seu fill, tartamut i futur rei d’Anglaterra. Al menys, així queda retratat a la pel·lícula ‘El discurs del rei’ -una de les protagonistes dels recentment entregats Globus d’Or-, que mostra amb brillantor el moment en què la monarquia britànica, amb l’emergència de la ràdio com a mitjà de masses, comença a preocupar-se per la seva imatge pública.

I aquesta és la causa del fantàstic drama del protagonista, Jordi VIè (Bertie pels amics) que, tot i les seves dificultats amb la parla, és requerit abans que res per pronunciar discursos… en un moment tan difícil com els inicis de la Segona Guerra Mundial. Curiosament, pensa Bertie, com a rei no tinc poder per decidir ni canviar res, però estic obligat a llegir contínuament missatges als anglesos.

La Comunicació ha canviat molt des d’ençà. Però una institució o entitat -sigui o no la monarquia britànica- amb voluntat de tenir un paper a la societat (al capdavall, d’existir) ha de continuar plantejant-se com a mínim una cosa: ser capaç de projectar-se públicament.