Segurament no sóc la persona que més aplicacions mòbils s’instal·la del món. Però potser ja està bé. Pot servir per prendre’m, encara que sigui de forma poc científica, per un individu mig. Fa uns dies em vaig adonar d’un detall. Per què, tot i que cada cert temps m’instal·lo alguna de nova, gairebé sempre acabo fent servir les mateixes cinc o sis aplicacions? I per què aquestes?

Cercanías Offline, per cercar els horaris del tren, infinitament més pràctica que l’aplicació oficial de Renfe. IMDB, cartellera de cinema que et permet mirar pel·lícules i horaris de les sales que tens a 10 quilòmetres a la rodona d’on estàs. Google Maps, perfecte per arribar arreu quan l’orientació geogràfica no és el teu fort. Whatsapp, Twitter i Gmail.

Totes elles, diverses, tenen un punt en comú. La simplicitat!
Sí, sí, això és un exercici subjectiu. Però no és cert que els invents, el disseny, el menjar, els llibres, gairebé qualsevol servei, la comunicació… quan és simple funciona millor i sol tenir més èxit?Res en contra dels gustos sofisticats, que en combinació amb els gustos simples enriqueixen la vida, però… t’has parat a pensar-ho?
Per què vols encabir el Quixot al teu currículum? Seràs capaç d’explicar totes i cadascuna de les sense dubte rellevants fites de la teva empresa al teu web i que continui sent atractiu i eficaç com et proposaves? És creïble que una jornada de conferències de set hores aconsegueixi motivar el públic amb el teu missatge?