Comfluència

Dialogant amb l'entorn

I si parlem del ‘hate’ i el ‘hype’ amb les nostres paraules?

David Osa

per

D’un temps ençà, em trobo sovint amb textos i converses en català que estan plenes de paraules en anglès. No parlo de documents o ponències d’un alt nivell tècnic, en què poden haver-hi conceptes de nova creació pendents de traduir a la nostra llengua, sinó de situacions comunicatives que segueixen un registre estàndard i tenen una voluntat divulgativa adreçada a un públic heterogeni. Davant de qualsevol concepte expressat amb un anglicisme, em sorgeix el mateix dubte: no disposem d’una paraula en català per referir-nos-hi?

En qualsevol discurs comunicatiu, emprar les paraules més adients ens pot ajudar a arribar de manera més efectiva a les persones a les quals ens dirigim. La idoneïtat de les paraules, del registre o del to ens vindrà marcada pel públic que ens llegeix o ens escolta. Així, el que ens pot servir amb uns, pot no ser-ho amb altres. Què passa, en aquest cas, amb l’ús d’anglicismes com ‘hate’, ‘hype’, ‘boom’, ‘delivery’ o ‘mail’?

Si ens adrecem a un públic divers, utilitzar mots d’altres idiomes pot ser especialment contraproduent, ja que podem trobar-nos que no ens entenguin. Així doncs, parlar del servei de ‘delivery’ o de ‘take away’ d’un restaurant pot ser poc efectiu si volem que qualsevol client potencial entengui que té al seu abast, respectivament, un servei a domicili i un servei per emportar.

En cas que les persones a les quals ens adrecem formin part d’un grup més homogeni i coneguin el lèxic del tema a tractar, el risc de no entendre’s és menor, és clar. Ara bé, què ens aporta l’ús d’una paraula en un altre idioma?

Excepte en els casos en què aquesta paraula incorpori algun matís que en català suposaria una explicació llarga (‘hype’ podria ser un exemple, ja que fa referència a una expectativa generada artificialment, una sobreexcitació) l’ús d’aquests recursos hauria de limitar-se, perquè poden donar a entendre una manca de lèxic de l’emissor o fins i tot certa pedanteria. Perquè parlar del ‘hate’ a xarxes, si en podem dir ‘odi’? Perquè parlar d’incloure un ‘call to action’ a una pàgina web si es pot parlar d’una ‘crida a l’acció’?

Emprar hàbilment la llengua que utilitzem a les nostres comunicacions ens permet donar als nostres missatges un to de proximitat, professionalitat i compromís. Esforcem-nos-hi, i evitarem caure al ‘boom’ dels anglicismes (ups!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Categories

    Arxiu

    Autors